Mostrando entradas con la etiqueta música. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta música. Mostrar todas las entradas

24/3/19

Saint Patrick's day 2019


Este año nuestro día de Saint Patrick ha sido diferente. Estuvimos algo tristes porque ya no íbamos a desfilar por la Diagonal y Numància como los últimos... no sé, ¿12 años? Aquello era casi una tradición para la banda, pero donde se cierra una puerta se abre una ventana. Dos, en esta ocasión.

Hemos tenido la oportunidad de tocar en el evento que organiza la Regata de Currachs de Barcelona
, con música, bailes, juegos y talleres infantiles y un ambiente totalmente festivo en la playa.






Y por la tarde/noche, tuvimos el honor de participar como invitados en el concierto de St. Patrick de la Orquesta Celta de Barcelona, entre música, canciones y cuentos, en un teatro lleno e inundado de magia.









10/1/12

Pipes on the Rocks

Aquí tenéis unas cuantas fotos del espectáculo Pipes on the Rocks que organizamos en L'Ovella Negra de Barcelona.



Aqui teniu unes quantes fotos de l'espectacle Pipes on the Rocks que organitzarem a L'Ovella Negra de Barcelona.



Here are some pics of the Pipes on the Rocks show we organized in L'Ovella Negra in Barcelona.



12/6/10

Las fotos de Saint Patrick 2010

Por fin dispongo de las fotos que nos hizo nuestra compañera Yolanda en la actuación de St. Patrick. Esperamos que el año que viene la cámara se la dejemos a otro y tú estés tocando con nosotros :D



A la fi disposo de les fotos que ens va fer la nostra companya Yolanda a l'actuació de St. Patrick. Esperem que l'any que ve li deixem la càmera a un altre i tu estiguis tocant amb nosaltres :D



At last I have the pics taken by our colleague Yolanda in Saint Patrick's performance. We hope next year the camera can be taken by someone else and you will join us playing :D

16/3/10

Saint Patrick 2010

Os dejo una nueva y breve entrada para invitaros a la actuación (gratuita) que tendrá lugar el próximo 20 de marzo (sábado) dentro de las celebraciones de San Patricio, patrón de Irlanda.
A las 11 de la mañana saldremos de C/Numancia con Avda. Diagonal en dirección a la Illa Diagonal y luego volveremos a subir, para tocar ante el escenario.
¡Estáis todos invitados!


Us deixo una nova i breu entrada per a invitar-vos a l'actuació (gratuïta) que tindrà lloc el proper 20 de març (dissabte) dins les celebracions de Sant Patrici, patró d'Irlanda. A les 11 del matí sortirem de C/Numància amb Av. Diagonal en direcció a l'Illa Diagonal i després tornarem a pujar, per a tocar davant l'escenari.
Hi esteu tots convidats!


Here is a new and short entry to invite you to the (free) performance that will be made next Sat 20th of March within the Sant Patrick's celebrations in Barcelona. At 11 am we will start playing and marching from C/Numancia with Av. Diagonal to L'Illa Diagonal and back. Then we will play in front of the stage.
You are all invited!

24/6/09

De festivales y novedades

Acaba de pasar la noche de San Juan y cada uno se enfrenta a la nueva estación como puede. Yo, por lo pronto, trabajando, que mis jefes son así de espléndidos. Así que aprovecho para actualizar blog y poneros al tanto de unas cuantas novedades.



La primera es que, un año más, la banda participará en la Noche Celta del Centro Asturiano de Barcelona. En la edición de este año (sábado día 27 de junio) el festival contará con la presencia de Risca L'Alba (folk asturiano), la Banda de Gaitas del Centro Asturiano de Barcelona, Otherside (Celta-Irlandés), Qui Hi Ha? (Folk Celta Psicodélico), Verdasca (Folk Asturiano) y, por supuesto, nosotros. La entrada es gratuita y habrá servicio de bar con comida asturiana y sidra a mansalva.
La segunda es que, tal como hicimos el año pasado, parte de la banda se trasladará de visita (fuera de cartel) al Cornamusam de Olot. Este año, el festival se celebrará los días 3, 4 y 5 de julio y como plato fuerte contará con el grupo irlandés Kila. Además de Kila, se podrá disfrutar de las actuaciones de Corylus Avellana Sac Project, Els Ministrers de l'Escola de Música d'Olot y Xò Fred No Val Rè . Además, se realizarán talleres de cornamusa impartido por Galdric Santana y de reglaje de bordones impartido por Francesc Sans Sastre. Durante la tarde habrá un escenario abierto para aquellos que quieran subir y tras el concierto de Kila del sábado se volverá a celebrar el "Sac de Nit" donde todos aquellos que quieran seguir tocando lo podrán hacer junto a otros músicos. Yo, personalmente, el año pasado me lo pasé muy bien y tengo ganas de repetir así que allí nos veremos con los que nos queráis acompañar.


La otra novedad es que por fin ven la luz los nuevos trabajos de Susana Seivane y de Carlos Núñez.
En el caso de Susana Seivane, su nuevo disco "Os Soños que Volven" será presentado en el Festival de Ortigueira y en él realiza una revisión con arreglos modernos de aquellos temas "de toda la vida" que aprendió a tocar en su infancia. Además, este cuarto trabajo se presenta en el décimo aniversario de la publicación de su primer disco, con lo que cierra un ciclo musical. Como siempre, será un placer disfrutar de su música.


Por otro lado, Carlos Núñez nos presenta una nueva entrega de su arqueología musical personal. En su trabajo "Alborada do Brasil" reconstruye los vínculos musicales entre Galicia y Brasil, a la vez que encuentra vestigios de su propio pasado en la figura de un bisabuelo. Tras atreverse con la costa de Finisterre, el flamenco o las bandas sonoras, este Indiana Jones de la gaita nos sorprende una vez más con mezclas aparentemente imposibles pero factibles a la perfección. ¿Lo próximo? Pues depende de dónde sople el viento....



DE FESTIVALS I NOVETATS

Acaba de passar la nit de Sant Joan i cada un s'enfronta a la nova estació com pot. Jo, de moment, treballant, que els meus amos son així d'encantadors. Així que aprofito per a actualitzar el blog i posar-vos al corrent d'unes quantes novetats.


La primera és que, un any més, la banda participarà en la Noche Celta del Centro Asturiano de Barcelona. En l'edició d'aquest any (dissabte dia 27 de juny) el festival comptarà amb la presència de Risca L'Alba (folk asturiano), la Banda de Gaitas del Centro Asturiano de Barcelona, Otherside (Celta-Irlandés), Qui Hi Ha? (Folk Celta Psicodélico), Verdasca (Folk Asturiano) i, per descomptat, nosaltres. L'entrada és gratuïta i hi haurà servei de baramb menjar asturià i sidra per parar un tren. La segona és que, tal com vàrem fer l'any passat, part de la banda es traslladarà de visita (fora de cartell) al Cornamusam d'Olot. Aquest any el festival se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de juliol i com a plat fort comptarà amb el grup irlandès Kila. A més de Kila, es podrà gaudir de les actuacions de Corylus Avellana Sac Project, Els Ministrers de l'Escola de Música d'Olot i Xò Fred No Val Rè. A més, es realitzaran tallers de cornamussa a càrrec de Galdric Santana i de reglatge de bordond impartit per Francesc Sans Sastre. Durant la tarda hi haurà un escenari obert per a aquells que vulguin pujar i després del concert de Kila de dissabte es tornarà a celebrar el "Sac de Nit", on tots aquells que vulguin seguir tocant ho posran fer junt a d'altres músics. Jo, personalment, l'any passat m'ho vaig passar molt bé i tinc ganes de repetir, així que ens veurem allà amb aquells que ens volgueu acompanyar.


L'altra novetat és que per fi veuen la llum els nous treballs de Susana Seivane i de Carlos Núñez.
En el cas de Susana Seivane, el seu nou disc "Os Soños que Volven" serà presentat al Festival de Ortigueira i en ell es realitzarà una revisió amb arranjaments moderns d'aquells temes "de tota la vida" que va aprendre a tocar en la seva infància. Aixímateix, aquest quart treball es presenta en el desè aniversari de la publicació del seu primer disc, amb el que tanca un clicle musical. Com sempre, serà un plaer gaudir de la seva música.


Per altra banda, Carlos Núñez ens presenta una nova entrega de la seva arqueologia musical personal. En el seu nou treball "Alborada do Brasil" reconstrueix els vincles endre Galícia i Brasil, a la vegada que troba vestigis del seu propi passat en la figura d'un besavi. Després d'atrevir-se amb la c osta de Finisterre, el flamenc o les bandes sonores, aquest Indiana Jones de la gaita ens sorprèn una vegada més amb barreges aparentment impossibles però perfectament factibles. Què serà el proper? Doncs depèn d'on bufi el vent...


ABOUT FESTIVALS AND NEWS

San Juan night is just over and every one faces the new season as they can. I -for a good start- am working because my bosses are nice enough to make me stay here. So I'll use this chance to update the blog and give news.

The first one is that our band -once again- is participating in La Noche Celta del Centro Asturiano de Barcelona. In this year's edition -Satuday 27th of June- Risca L'Alba (Asturian folk), la Banda de Gaitas del Centro Asturiano de Barcelona, Otherside (Irish-Celt), Qui Hi Ha? (Psychedelic Celtic Folk), Verdasca (Asturian Folk) and -of course- us are participating in the event. There will be free entrance and bar service, Asturian food and cider for everyone.
The second one is that -as we did last year- part of the band is going to visit (out of official performances) the Olot Cornamusam festival. This year, the festival will be celebrated from the 3rd to the 5th of July and its main course is going to be the Irish band Kila. Appart from Kila, the audience can enjoy Corylus Avellana Sac Project, Els Ministrers de l'Escola de Música d'Olot and Xò Fred No Val Rè performances. There will be workshops on cornamusa (bagpipe's generic name) by Galdric Santana and drone adjustment by Francesc Sans Sastre as well. On Saturday afternoon there will be an open stage for all those who wish to play. After Kila's concert "Sac de Nit" is going to be celebrated again, where all those who wish to keep playing will have the opportunity of joining other musicians. I -personally- really enjoyed last year's edition and I'm looking forward to repeat, so will see you all that feel like joining.


The other news are that finally Susana Seivane's and Carlos' Núñez new works are seeing the light of sun.
In Susana Seivane's case, her new album "Os Soños que Volven" will be presented at Festival de Ortigueira. In this recording she makes a revision of some "lifelong" tunes that she learned on her childhood with modern arrangements. Also, this fourth recording is presented on the 10th anniversary of her first album, so -in a way- she closes a musical cicle. As usual, it is going to be a real pleasure to enjoy her music.

On the other hand, Carlos Núñez presents a new chapter of his personal musical archeology. In his new work "Alborada do Brasil", Carlos reconstructs the musical links between Galicia and Brasil, and at the same time finds traces of his own past in the figure of a Great-Grandfather. After daring with Finisterrae coast, flamenco or soundtracks, this bagpipe Indiana Jones surprises us once more with apparently impossible mixes but perfectly factible. What next? Well, it depends on where the wind blows...

27/5/09

Amy y la mujer que mató al gótico

Hace ya un tiempo que quería escribir este post pero lo he tenido que retrasar por diferentes motivos.

En los últimos meses he tenido un par de sorpresas musicalmente hablando. Tal como os habrá pasado a much@s, durante los últimos años he sufrido un bombardeo de anuncios televisivos para que me baje a mi móvil las melodías de moda. No obstante, una de ellas consiguió picar mi curiosidad: This is the Life de Amy MacDonald. Aunque en los anuncios solo se puede oír el estribillo Ad Nauseam, me llamó la atención su voz. En una industria musical dominada por voces clonadas unas de otras y de canciones de melodías fáciles y de una calidad musical bastante baja (por usar un eufemismo), me ha sorprendido muy gratamente el escuchar una voz con personalidad. Me volví a sorprender gratamente al escuchar el LP entero y encontrar un disco redondo y de una gran calidad. Letras sencillas pero inteligentes y una muy buena producción hacen que todavía me quede algo de esperanza en la música Mainstream. Por cierto, si os preguntáis qué tiene que ver todo ésto con las gaitas escuchad el disco de arriba a abajo y lo sabréis. Solo me queda ofrecerme para acompañarla si se decide a tocar en Barcelona :)




La segunda sorpresa ha venido de mano de Markcohen. Él me presentó de forma musical a Hellblinki Sextet a través del Bella Ciao! en un Auf Wiedersehen Weimarer Republik hace unos meses y hace unas semanas tuvimos la suerte de conocer en persona a Valerie, la cantante y acordeonista del grupo. Venía directamente del Whitby Gothic Weekend de tocar con The Last Dance y ganándose el apelativo de "la mujer que mató al Gótico" al participar en la versión conjunta con el grupo de You Are My Sunshine. Solo puedo decir que espero con ganas su primer disco en solitario. Mientras, seguiré escuchando los discos de Hellblinki Sextet. A medio camino entre el cabaret burlesque, el punk rock, la guerrilla sonora y los ritmos sureños, Hellblinki Sextet marcan tendencia en el panorama underground. A todos aquellos a los que les guste los ritmos oscuros y las canciones de taberna, y que disfruten tanto de Tom Waits como de Goran Bregovic , les encantará este grupo. Por el momento han sacado al mercado 4 discos: Oratory, A Pirate Broadcast, The Hellblinki Sextet y X-mas from Hellblinki. Todos ellos los podeis adquirir desde allá donde estéis en el mundo a través de su página web


AMY AND THE WOMAN WHO KILLED GOTH

I have been thinking of writting this post for a long time but for several reasons I have been posposing it, now it's the time.

In the last months I have had a couple of musical surprises. As it probably had happened to a lot of you, last years I have been suffering a television advertisings bombing about downloading to my movile phone trendy melodies. Nevertheless, one of them has aroused my curiosity: This Is the Life by Amy MacDonald. Although in the ads you can only listen the refrain Ad Nauseam, her voice attracted my attention. I was appily surprised to hear a voice with personality in a musical industry dominated by cloned voices, cheesy melodies songs and a quite low musical quality -to use an euphemism-. I was happily surprised again when listening the LP, as I found a really round recording and with a great quality. Plain and intelligent lyrics and a really good production work make me keep a bit of hope on musical mainstream. By the way, If you are wondering what all this has to do with bagpipes, just listen the record from head to toe (if a record is able to have toes) and you will know. The last thing for me to do now is to offer myself as a side bagpiper if she decides to come and play in Barcelona :)

The second surprise came by the hand of Markcohen. He introduced Hellblinki Sextet to me -musically speaking- through Bella Ciao! in one of his Auf Wiedersehen Weimarer Republik sessions some moths ago. A few weeks ago, we have the luck of meeting in person Valerie, the band's singer and accordionist. She came directly from Whitby Gothic Weekend where she played with The Last Dance and where she got the title of "the Woman who killed Goth", when she participated in the cover of You Are My Sunshine. I can only say that I am dying to listen her solo album. Meanwhile, I will keep listening to Hellblinki Sextet. Halfway between cabaret burlesque, punk rock, sonic guerrilla and southern rythms, Hellblinki Sextet create a new tendency in the underground music situation. All of those who like dark rythms and tabern songs, and that enjoy Tom Waits and Goran Bregovic equally, will love this band. At the moment they have released 4 albums: Oratory, A Pirate Broadcast, The Hellblinki Sextet and X-mas from Hellblinki. You can purchase all of them in their website.



13/3/09

Saint Patrick's Day

Aunque parece que en España el día de San Patricio es el día de la cerveza y los sombreros estúpidos (en este orden), también se realizan conciertos y actos relacionados con la cultura irlandesa. En uno de ellos estaremos nosotros. Mañana día 14 estaremos tocando en la calle Numancia por encima de la Diagonal de 11:30 a 13h. Tod@ aquel que quiera venir está invitado y es gratis, ya que la música será en la calle.
Aprovecho también para daros un pequeño regalo de San Patricio adelantado, la versión de Danny Boy de los Muppets.

Encara que sembla que a Espanya el dia de Sant Patici és el dia de la cervesa i dels barrets estúpids (en aquest ordre), també es realitzen concerts i actes relacionats amb la cultura irlandesa. En un d'ells estarem nosaltres. Demà dia 14 estarem tocant al carrer Numància per sobre de la Diagonal de 11:30 a 13h. Tot@s aquell@s que volgueu venir hi esteu convidats i és gratis, ja que serà al carrer.
Aprofito també per a donar-vos per endavant un petit regat de Sant Patrici, la versió de Danny Boy dels Muppets.

Although it seems that in Spain Saint Patrick's Day is the day of the beer and the stupid hats -in this order-, there are also concerts and acts related to Irish culture. We will be in one of them. Tomorrow March 14th, we will be playing at C/Numància above the Diagonal from 11:30 to 13h. All of you that want to join us are invited, and it is free, as it will be played at the street.
I'll use the opportunity to give you a little Saint Patrick's present in advance: Banny Boy by the Muppets.


21/2/09

In Extremo

No estoy seguro de cómo al primer trobador se le ocurrió enchufar su laud a un pedal de distorsión y juntarse con unos gaiteros, pero está claro que hubo mucha cerveza de por medio. In Extremo nos traen un perfecto ejemplo de como se combinan guitarras, gaitas y percusiones a medio camino entre el heavy metal y las cantigas medievales. Hace un par de años los pude ver en vivo en Apolo y os puedo asegurar que tienen un directo buenísimo. Al ser una sala pequeña y haber poca gente, más que un concierto pareció un recital para los colegas, con un gran feedback con el público teniendo en cuenta que allí el 98% no hablaba alemán.
¿Lo mejor de todo? que el 28 de marzo los tendremos en la Sala Bikini de Barcelona. Así que nos veremos allí con aquellos que os animeis. Como regalito, os dejo este tema suyo, que es uno de mis favoritos.


I'm not quite sure of how the first bard thought about connecting a lute to a distorsion pedal and about joining with some bagpipers, but it surely involved a lot of beer. In Extremo bring us a perfect example of how to combine guitars, bagpipes and percussion, halfway between heavy metal and medieval chants. About a couple of years ago I had the chance of seeing them live in Apolo and I can tell you they have a great live. It was a small room and there was no much people, so it was much more a recital for the mates than a concert. They had a great feedback with the audience, taking into account that the 98% of the people there did not speak German.
¿The best of it all? on March 28th we are having them in Sala Bikini in Barcelona. So, if anyone feels like joining us there, will see you all. As a gift, here you have one of my favourite In Extremo songs.


16/1/09

CUatro bodas y un funeral

No voy a hablar de la película, aunque más abajo podréis ver una escena de la misma.
Hace unos días, unos amigos contactaron conmigo porque se casarán pronto y querían tener gaitas como parte de la música de la celebración. Formas de hacerlo hay muchas, y siempre hay que tener en cuenta lo que quieran los novios.
Lo primero es saber la formación de gaiteros y el momento en que tocarán. Lo habitual es de dos a cuatro gaiteros y percusión si el número de gaitas es mayor de tres. No obstante, hay gente que prefiere a la banda entera. Normalmente, en casi todas las bodas en las que hemos tocado, los gaiteros reciben a los invitados en la puerta de la iglesia y luego un gaitero acompaña a la novia ( o en ocasiones al novio) hasta el altar con la música escogida para ello. Una vez finalizada la ceremonia, los gaiteros tocan en la puerta de la iglesia hasta que los invitados han salido para dar tiempo a los novios a preparar su salida. En algunos casos se entra con la pareja a la sala del banquete para anunciar su llegada. En cualquiera de los casos, siempre depende del gusto de los novios y/o de la familia. En la última boda en la que estuve, acompañé a la novia hasta el altar y al finalizar la ceremonia acompañé a la pareja fuera de la sala donde se casaron.
La música es otro tema, hemos tocado desde clásicos de bodas como Highland Cathedral o Mairi's Wedding hasta la banda sonora de Brave Heart o Els Segadors. Cada pareja tiene sus gustos y en base a eso se organiza un repertorio.
Espero que a aquellos que se lo estén pensando les haya dado una guía, aunque hay que tener en cuenta que la fiesta es de los novios y nos adaptamos a las necesidades de cada ocasión ;)
NOTA: No he colgado ningún video de bodas donde hemos estado para respetar la privacidad de los novios y los asistentes.


I'm not talking about the film, though you can watch a scene below.
Some days ago, some friends contacted me because they are getting married soon and they are thinking of including bagpipes in the celebration. There are lots of ways to do it, always taking into account what the couple want.
First of all, you need to decide the bagpipers formation and the moment when they are going to play. The usual formations are from two to four bagpipers, adding percusion when the number of bagpipes is three or more. However, some people prefer the whole band. In most of the weddings we have played in, bagpipers receive the guests at the church door and then walk the bride to the altar -or sometime the groom- with the music they have selected. Once the ceremony has ended, the bagpipers play at the church door to lead the guests out and to give the new married couple time enough to prepare their presentation. In some cases, we walk the couple into the room where the meal is done to announce their arrival. Anyway, it allways depend on what the coulple and/or the family want. In the last wedding I was playing in, I walked the bride to the altar and, once the ceremony ended, I walked the couple out of the room where they got married.
Music is another thing to keep in mind. We have played from wedding classics such as Highland Cathedral or Mairi's Wedding to Braveheart's soundtrack or Els segadors. Every couple have their musical taste and we create a repertoire in base to that.
I hope it has been helpful to those who are thinking about it. Nevertheless, remember that it is the couple's big time, so we will adapt to their wishes in any occasion ;)
NOTE:I have posted no videos of the weddings we have been in, in order to respect the privacy of the couples and the guests.


8/1/09

Prácticas y más prácticas...

A través de la páctica se llega a la perfección, y a través de la experimentación a la genialidad...
Durante los años en que la City of Barcelona Pipe Band ha estado activa, la práctica ha sido un puntal de la misma, tanto de forma conjunta como por separado. En los siguientes vídeos podeis ver una práctica del Pasucais de Xoan de Mieres que dirigió Fergus Muirhead el pasado verano y una práctica de nuestro compañero y miembro de la banda Francesc, en que realiza una interpretación de Loch Lommond en small pipes acompañado de guitarra. Este último tema lo hemos interpretado várias veces en formación folk, aunque tengo que reconocer que personalmente me gusta mucho como suena en small pipes.

A través de la pràctica s'arriba a la perfecció, i a través de l'esperimentació a la genialitat...
Durant els anys en que la City of Barcelona Pipe Band ha estat activa, la pràctica ha estat un puntal de la mateixa, tant en forma conjunta com per separat. En els següents vídeos podeu veure una pràctica del Pasucais de Xoan de Mieres que va dirigir en Fergus Muirhead el passat estiu i una pràctica del nostre company i membre de la banda Francesc, en que realitza una interpretació de Loch Lommond en small pipes acompanyat de guitarra. Aquest últim tema l'hem interpretat vàries vegades en formació folk, encara que haig de reconèixer que personalment m'agrada molt com sona en small pipes.

Through practice comes perfection, and through experimentation geniality...
Practice -in group or separately- has been a cornerstone all the years the City of Barcelona Pipe Band has been active. In the videos below you can see a practice of the Pasucais de Xoan de Mieres tune directed by Fergus Muirhead and a practice of our colleague an member of the band Francesc, playing Loch Lommond in small pipes and guitar. We have played that last tune several times in folk formation, however, I must admit I really like how it sounds in small pipes.





27/12/08

Niu al Continent-2

Aquí teneis el programa del Karakia al que hacía referencia en anteriores posts.

Aqui teniu el programa del Karakia al que feia referència en anteriors posts.

Here you have the Karakia program I was referring to in previous posts.

24/12/08

Christmas in the Trenches

Este verano conocí a través del disco navideño de los Tartan Terrors la canción Christmas in the Trenches, dedicada a una Nochebuena en la 1ª Guerra Mundial en que soldados británicos y alemanes hicieron una tregua improvisada para desearse feliz Navidad. La canción en sí realmente me emocionó y pensé que era un buen villancico, diferente de los acostrumbrados.

No obstante, la semana pasada me dió por inverstigar y resulta que la canción refiere a hechos reales:

En la Nochebuena de 1914, según cuentan todas las versiones de la historia que he encontrado, los soldados de la zona alemana del frente oeste empezaron a cantar villancicos a lo que las tropas británicas respondieron cantando también otros villancicos, siendo el más recordado Noche de Paz, que se dice que cantaron juntos en inglés y alemán. Según contó Frank Richards, orficial de los Royal French Fusiliers, ambos bandos erigieron carteles con "Feliz Navidad" escrito en ellos.
Tras ésto, un soldado alemán entró en tierra de nadie desarmado y con un pequeño árbol al que había puesto velas, instando a los demás a salir también. Los soldados de ámbos bandos se encontraron en tierra de nadie e intercambiaron tabaco, brandy, whisky o chocolate. Muchos de ellos se dieron las direcciones para después de la guerra. Incluso se improvisó un partido de fútbol con latas de carne vacías a modo de balón.

Men of the London Rifle Brigade meet the enemy in no man's land, Christmas Day, 1914 - the Christmas day truce between German and British soldiers at which fraternisation and football were the order of the day.

Esta tregua no-oficial duró hasta la mitad del día 25 y se extendió por más de 100 Km del frente. No obstante, según cuenta Richards, la tregua duró en diferentes partes del frente durante semanas, negándose los soldados a disparar los unos contra los otros hasta que muchos fueron retirados del frente.

Dado que no quedan participantes vivos de esta tregua, los testigos de ella son la canción escrita por John McCutcheon o la película del 2005 Joyeux Noël, entre muchas otras referencias realizadas en otras obras.




Seguidamente os dejo la letra de la canción.

Christmas in the Trenches
by John McCutcheon

My name is Francis Tolliver, I come from Liverpool.
Two years ago the war was waiting for me after school.
To Belgium and to Flanders, to Germany to here
I fought for King and country I love dear.
'Twas Christmas in the trenches, where the frost so bitter hung,
The frozen fields of France were still, no Christmas song was sung
Our families back in England were toasting us that day
Their brave and glorious lads so far away.

I was lying with my messmate on the cold and rocky ground
When across the lines of battle came a most peculiar sound
Says I, "Now listen up, me boys!" each soldier strained to hear
As one young German voice sang out so clear.
"He's singing bloody well, you know!" my partner says to me
Soon, one by one, each German voice joined in harmony
The cannons rested silent, the gas clouds rolled no more
As Christmas brought us respite from the war
As soon as they were finished and a reverent pause was spent
"God Rest Ye Merry, Gentlemen" struck up some lads from Kent
The next they sang was "Stille Nacht." "Tis 'Silent Night'," says I
And in two tongues one song filled up that sky
"There's someone coming toward us!" the front line sentry cried
All sights were fixed on one long figure trudging from their side
His truce flag, like a Christmas star, shown on that plain so bright
As he, bravely, strode unarmed into the night
Soon one by one on either side walked into No Man's Land
With neither gun nor bayonet we met there hand to hand
We shared some secret brandy and we wished each other well
And in a flare-lit soccer game we gave 'em hell
We traded chocolates, cigarettes, and photographs from home
These sons and fathers far away from families of their own
Young Sanders played his squeezebox and they had a violin
This curious and unlikely band of men

Soon daylight stole upon us and France was France once more
With sad farewells we each prepared to settle back to war
But the question haunted every heart that lived that wonderous night
"Whose family have I fixed within my sights?"
'Twas Christmas in the trenches where the frost, so bitter hung
The frozen fields of France were warmed as songs of peace were sung
For the walls they'd kept between us to exact the work of war
Had been crumbled and were gone forevermore

My name is Francis Tolliver, in Liverpool I dwell
Each Christmas come since World War I, I've learned its lessons well
That the ones who call the shots won't be among the dead and lame
And on each end of the rifle we're the same


© 1984 John McCutcheon - All rights reserved



Esta historia me ha recordado que, aunque es la que lucha en ellas, la gente normal no es la que hace las guerras y, más allá de éstas, no somos más que gente los unos y los otros. Hace tiempo en camisetas y paredes ví esta frase escrita:

¿Os imaginais que hay una guerra y no vamos ninguno?

Tras conocer los hechos del 1914 he recuperado algo de esperanza en la raza humana.
Este año lo puedo decir,

FELIZ NAVIDAD
FELIÇ NADAL
MERRY CHRISTMAS


(Gracias Nebel por haberme dado los datos de la película, fue el principio de este post, al fin y al cabo)

21/12/08

Gaiteando en el cine

Esta vez me he ido a una película de Disney porque como es casi Navidad me ha apetecido una pequeña regresión.
Hacía muchos años que no veía La Bruja Novata (Bedknobs & Broomsticks), pero recordaba la escena de la locomoción sustitutiva y gaiteros de por medio, así que ayer me puse a verla y encontré las dos pequeñas joyas que os presento a continuación.
El primer clip es de la visita a Potobello Market, donde se puede comprar, vender...y por lo visto bailar de todo. Para los impacientes, id directamente al minuto 5:58 :)




El segundo clip es una muestra de como se puede evitar una invasión alemana con un poco de magia. Como os decía antes, los más impacientes verán las gaitas si van directamente al minuto 2:27 ;) Treguna Mecoides Trecorum Satisdi!!!

9/12/08

Karakia

El Canal 33, el segundo canal de televisión autonómica de Catalunya, emitirá esta noche a las 21:35 el programa Karakia dedicado a la comunidad británica en Catalunya. Este programa trata de las diferentes comunidades de otros países afincadas en Catalunya y a recetas típicas de estos países.
Con ocasión del patrón de Escocia, San Andrés, nos invitaron a tocar en la celebración y cata de whisky que se realizó en El Racó d'Escòcia de Borgonyà, en el que se hizo parte de la grabación del programa de esta noche. Tocamos en formación Pipe Band y, más tarde, en formación folk band durante la cena. Asimismo, podreis ver un Burns Supper con haggis incluído.
Para todos aquellos que no podais ver esta noche el programa, se colgará en los próximos días en la página del espacio: http://www.tv3.cat/pprogrames/karakia/krkSeccio.jsp?seccio=capitol&idint=147 o en la de programas de TV3 http://www.tv3.cat/videos/724699(eso sí, el programa es en catalán, así que espero que los que no hablan este idioma puedan entender, al menos, parte de él)

Aprovecho también para comunicaros que el próximo día 24 de enero se celebrará la ya tradicional Burns Night en Viladrau. Esta vez se celebrará en el Hosta Bofill, al lado de la plaza del pueblo. Tan pronto como disponga de horarios, los postearé.



Karakia

El Canal 33, emetrà aquesta nit a les 21:35 el programa Karakia dedicat a la comunitat britànica a Catalunya. Aquest programa tracta de les comunitats d'altres països afincades a Catalunya i a receptes típiques d'aquests Països.
Amb la ocasió del patró d'Èscòcia, Sant Andreu, ens convidaren a tocar a la cel·lebració i tast de whisky que es va realitzar a El Racó d'Escòcia de Borgonyà, on es va fer part de la grabació del programa d'aquesta nit. Tocàrem en formació de Pipe Band i, més tard, en formació de Folk Band durant el sopar. Aixímateix, podreu veure un Burns Supper amb haggis i tot.
Per a tots aquells que no pogueu veure aquesta nit el programa, es penjarà a la pàgina de l'espai: http://www.tv3.cat/pprogrames/karakia/krkSeccio.jsp?seccio=capitol&idint=147 o a la de programes de TV3 http://www.tv3.cat/videos/724699

Aprofito també per a comunicar-vos que el proper dia 24 de gener se celebrarà la ja tradicional Burns Night a Viladrau. Aquesta vegada se celebrarà a l'Hostal Bofill, al costat de la plaça del poble. Tan aviat com disposi d'horaris, els postejaré.



Karakia

Canal 33, the second channel of Catalonia's autonomic TV station, is broadcasting tonight at 21:35 (local time) the programme Karakia, dedicated to British comunity in Catalonia. This programme talks about the different comunities from outher countries set in Catalonia and gives recipes from thos countries.
On the occasion of Scotland's patron Saint Andrew, we were invited to play in the celebration and whisky tasting which took place in El Racó d'Escòcia in Borgonyà. Part of the recording for tonight's programme was made there.We played in Pipe Band formation and, later on, as a Folk Formation during the dinner. You can also see in tonight's show a Burns Supper, including Haggis.
For all of you who cannot watch the programme, you will be able to find it on the days to come in the following site: http://www.tv3.cat/pprogrames/karakia/krkSeccio.jsp?seccio=capitol&idint=147 or in the TV3's video site http://www.tv3.cat/videos/724699

I also seize the opportunity to inform you that next January 24th it will be celebrated in Viladrau the traditional Burns Night. This time the celebration is going to take place in Hostal Bofill, next to the town square. As soon as I have the timings, I will post them.

29/11/08

La CBPB en el Cornamusam

El pasado mes de Julio se celebró en Olot el festival Cornamusam. En esta edición, parte de la banda tuvimos la oportunidad de participar como invitados a la fiesta, aunque fuera de cartel.

En 2008 este festival ha celebrado su XVII edición, en la que se han incluido algunas novedades como son un escenario abierto a los músicos que quieran participar y un espacio nocturno para que aquellos que después de los conciertos se hayan quedado con ganas de tocar, puedan hacerlo sin molestar a nadie...ni ser bañados por un cubo de agua desde algún balcón. Dentro de cartel (que podeis ver un poco más abajo) estaban como platos fuertes la Bagad Kemper y Hedningarna. Ambas formaciones ofrecieron espectáculos a la altura de lo esperado y nos dejaron con ese buen sabor de boca que hace que te apetezca escuchar siempre una más.

Teniendo en cuenta el tipo de festival del que se trata (por lo específico de su temática), hubo una buena afluencia de gente. En cierta forma me recordó (salvando las distancias) a mi primer viaje al Festival de Ortigueira por el buen ambiente que se respiraba. La lástima es que no puediéramos quedarnos toda la noche para disfrutar de la "jam" nocturna de los compañeros músicos que asistieron también al festival.

...pronto, fotos y vídeos




LA CBPB AL CORNAMUSAM

El passat mes de juliol es va celebrar a Olot el festival Cornamusam. En questa edició, part de la banda tinguérem la oportunitat de participar com convidats a la festa, encara que fos fora de cartell.

Al 2008 aquest festival ha celebrat la seva XVII edició, en la que s'han inclòs algunes novetats com son un escenari obert als músics que vulguin participar i un espai nocturn per a que aquells que després dels concerts s'hagin quedat amb ganes de tocar puguin fer-ho sense molestar ningú...ni ésser banyats per un cubell d'aigua des d'alun balcó. Dins de cartell (que podeu veure una mica més amunt) estaven com a plats forts la Bagad Kemper i Hedningarna. Ambdues formacions oferiren espectacles a l'altura de l'esperat i ens van deixar amb aquell bon gust de boca que fa que et vingui de gust escoltar sempre una més.

Tenint en compte el tipus de festival del que es tracta (per l'especificitat de la seva temàtica), hi va haver una bona afluència de gent. En certa forma em va recordar (salvant les distàncies) al meu primer viatge al Festival de Ortigueira pel bon ambient que es respirava. La llàstima és que no poguéssim quedar-nos tota la nit per a poder disfrutar de la "jam" nocturna dels companys músics que asistiren també al festival.
...aviat, fotos i videos

17/11/08

Gaiteando en televisión

Este post pretende ser el primero de un mini (o no) monográfico de gaitas en televisión fuera de programas musicales o especializados.
He visto que aunque el instrumento es relativamente minoritario, aparece referenciado de diferentes formas en películas, series, etc.

Para muestra, tres botones.

El primer vídeo que podeis ver es de la mítica serie Dr. Who. Yo, como Who-ligan declarado tengo mi propio doctor. En este caso, como les ocurre a muchos catalanes de mi edad, se trata de Tom Baker (el 4º Doctor) ya que TV3 pasó su temporada en los inicios de la emisión de esta cadena. Todos los planetas tienen un norte, por lo cuál, el hecho de que el Doctor hable con acento norteño no es raro...per,¿que conozca Flowers of the Forest?...mmm...¿quizá en Gallifrey también hay gaitas?



El segundo video viene de la serie Friends, que estoy seguro que todos conoceis. Ross pretende obsequiar a su hermana y a Chandler con una tocatta de gaita en su boda. No obstante, como él dice, tened en cuenta que todavía está aprendiendo...



¿Os atreveis a cantar a coro la tonada? XD


El tercero es un episodio de Danger Mouse (a ver cuántos se acuerdan de ésto)llamado "Who Stole the Bagpipes". Sobran las palabras en relación al episodio, pero hay que decir que las gaitas que pastan son muy monas ;)

11/11/08

Fegus Muirhead en www.celticmusicradio.net

Anoche me llegó por e-mail la noticia de que nuestro amigo/compañero/mentor Fergus Muirhead empezó a presentar ayer mismo a las 19:00 (hora local, aquí las 20:00) un nuevo programa musical. Por lo que nos comentaba, el programa se emitirá cada segundo lunes de cada mes. Para aquellos que no tengais la oportunidad de escucharlo en directo, los martes al mediodía habrá una re-emisión, aunque las horas variarán. Podeis escuchar esta e-emisora y consultar horarios en http://www.celticmusicradio.net/. Aparte del programa de Fergus, la programación no está nada mal... al menos para los que ya hemos perdido las esperanzas con las radios convencionales.

Actualización: Como podréis haber oído al abrir el blog, ahora disponemos de un reproductor de radio en el que está puesta de forma permanente Celtic Music Radio. Así que, si queréis, podeis escuchar el programa de Fergus en este mismo blog. No obstante, para conocer horario y programación debereis ir a la página web que os indicaba más arriba.
Quiero agradecer a Nebel las molestias que se ha tomado para la instalación de la radio.


FERGUS MUIRHEAD A WWW.CELTICMUSICRADIO.NET

Ahir vespre em va arribar per e-mail la notícia de que el nostre amic/company/mentor Fergus Muirhead va començar a presentar ahir mateix a les 19:00 (hora local, aqui les 20:00) un nou programa musical. Pel que ens comentava, el programa s'emetrà cada segón dilluns de cada mes. Per a aquells que no tingueu l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, els dimarts al migdia hi haurà una re-emissió, tot i que les hores vaiaran. Podeu escoltar aquesta e-emissora i consultar horaris a http://www.celticmusicradio.net/. Apart del programa d'en Fergus, la programació no està gens malament... al menys per a aquells que ja hem perdut l'esperança en les ràdios convencionals.

Actualització: Com podeu sentir a l'obrir el blog, ara disposem d'un reproductor de ràdio en que hi ha posada de forma permanent Celtic Music Radio. Així que, si voleu, podeu escoltar el programa d'en Fergus en aquest maiteix blog. No obstant, per a conèixer els horaris i la programació haureu d'anar a la pàgina web que us indicaba més amunt.

Vull agrair a Nebel les molèsties que s'ha pres per a la instal·lació de la ràdio.


FERGUS MUIRHEAD @ WWW.CELTICMUSICRADIO.NET

Last night I received via e-mail the new that our friend/colleague/mentor Fergus Muirhead started presenting right yesterday at 19:00 (local time, our 20:00) a new musical programme. As he commented, the programme will be on every second Monday. For those who have not the chance of hearing it live, Tuesdays at noon it will be repeated. However, times may vary on Tuesdays. You can hear this e-station and check schedules at http://www.celticmusicradio.net/. Apart from Fergus' programme, this station is not bad at all...at least for those of us who have lost hope in conventional radios.

Update: As you might have heard when opening the blog, now we have a radio player in which you can hear permanently Celtic Music Radio. So, if you want, you can listen Fergus' programme here. However, you will have to check the website above for programme schedules.

I want to thank Nebel for all the truble taken on putting the player in the blog.

23/10/08

Quienes somos, de dónde venimos, a dónde vamos...

Durante estos cuatro años de andadura nos hemos preguntado muchas veces qué somos y qué queremos ser como banda.

A mi, personalmente, el concepto de banda militar o pseudo-militar no me convence, aunque debo reconocer que este tipo de bandas llegan a niveles técnicos de música y marcha increíbles. Asimismo, aunque la figura del gaitero solitario es muy romántica (en la acepción no ñoño-rosa del término) al final uno se acaba cansando de no poder tocar con alguien más.

Durante los últimos meses he estado viendo vídeos de gente alrededor del mundo que ha adoptado diferentes formaciones para adaptarse a sus necesidades, sin tener que ser extremadamente tradicionalistas ni tener que ser rompedores-porque-sí. Ésto me ha hecho pensar: ¿cuáles son nuestras necesidades como banda?Obviamente, la primera es progresar, aunque eso es algo de lo que ninguna banda se salva. Luego he pensado: definirnos, claro...pero no. ¿Qué tipo de banda somos? Para bien o para mal, no entramos en los estándares de una banda "tradicional" escocesa por cuestiones de política interna, aunque podemos funcionar como tal (y lo hemos hecho en diferentes ocasiones) si se presenta la ocasión. Hemos realizado también cruces de Pipe Band con banda del folk cuando así se nos ha pedido, ya que la mayoría de los miembros son multiinstrumentistas. Por separado hemos participado en proyectos de lo más dispares: desde música electrónica hasta rock.

Mi conclusión ha sido que ante la pregunta ¿que tipo de banda sois? la respuesta es: la City of Barcelona Pipe Band, en cualquiera de las formaciones que se necesite en cada momento. Somos simplemente nosotros...para lo bueno y para lo malo. Quizá los haya que lo hagan mejor, pero no con tanto estilo :)
Ante la pregunta ¿cuáles son nuestras necesidades como banda? mi respuesta sería: Las que precise el momento.

Quedo abierto a comentarios...




QUI SOM, D'ON VENIM, A ON ANEM

Durant aquests quatre anys junts ens hem preguntat moltes vegades què som i què volem ser com a Banda.

A mi, personalment, el concepte de banda militar o pseudo-militar no em convenç, tot i que haig de reconèixer que aquest tipus de bandes assoleixen nivells tècnics en música i marxa increíbles. Aixímateix, tot i que la figura del gaiter solitari és molt romàntica (en l'acepció no rosa-figa-flor del mot), al final un s'acaba cansant de no poder tocar amb algú més.

Durant els últims mesos he estat veient vídeos de gent per tot el món que ha adoptat diferents formacions per a adaptar-se a les seves necessitats, sense haver de ser extremadament tradiconalistes ni trencadors-perquè-si. Això m'ha fet pensar: quines són les nostres necessitats com a banda? Obviament, la primera és progressar, tot i que això és una cosa de la qual cap banda se'n salva. Llavors he pensat: definir-nos, és clar...però no. Quin tipus de banda som? Per bé o per mal, no entrem als estàndards d'una banda "tradicional" escocesa per qüestions de política interna, tot i que podem funcionar com a tal (i ho hem fet en diverses ocasions) si es presenta l'ocasió. Hem realitzat també barreges de Pipe Band amb banda de folk quan ens ho han demanat, ja que la majoria del membres són multiinstrumentistes. Per separat hem participat en projectes d'allò més diversos: des de música electrònica fins a rock.

La meva conclusió ha estat que davant la pregunta: quin tipus de banda sou? la resposta és: la City of Barcelona Pipe Band, en qualsevol de les formacions que es necessiti en cada moment. Som simplement nosaltres...per les coses bones i les dolentes. Potser n'hi hagi alguns que hio facin millor, però no amb tant estil :)
Davant la pregunta: quines son les nostres necessitats com a banda? la meva resposta seria: Les que siguin necessàries en cada moment.

Resto obert a comentaris...

14/9/08

Nuestra nueva andadura cibernética

Una vez templados los chanters y afinados los drones nos ponemos en formación y avanzamos al son de "Oh When the Pipes Are Marching In" en el vasto territorio del ciberespacio.

Me presento, soy Duncan, y el blog que tenéis delante de vosotros pretende ser un diario de actuaciones e impresiones que la City of Barcelona Pipe Band ha ido e irá recogiendo por el camino. Parte de lo que podréis encontrar aquí serán comentarios, fotos y vídeos de actuaciones que considere interesantes.

Pronto tendremos colgada la página web, así que lo que estais leyendo no es más que un trabajo paralelo a lo que podréis ver allí. Tan pronto como la página esté lista la colgaré en la sección de links que está en proceso.

Todas las actualizaciones intentaré realizarlas en castellano, catalán e inglés; aunque puede que alguna de las traducciones falte por falta de tiempo. El lenguaje utilizado aquí se utilizará para comunicarse, no para hacer política, así que no aceptaré comentarios sobre qué lengua debo utilizar y cuál no. Este Blog es sobre música y músicos, el que quiera política que vaya al Senado. Ante todo quiero dejar claro que las opiniones expresadas en este blog son mías y acepto toda responsabilidad en caso de ofender a alguien o de posibles desacuerdos con las mismas.

Dicho todo ésto, aquí os dejo el primer caramelito: en 2006 la banda fue invitada por Carlos Núñez a participar en O Encontro dos Galegos do Mundo y tuvimos la oportunidad de acompañarlo en, entre otras, esta pieza: la Marcha de Entrelazado de Allaiz



Sin más, os doy la bienvenida y espero que disfrutéis.


EL NOSTRE NOU CAMÍ CIBERNÈTIC


Una vegada escalfats els chanters i afinats els drones ens posem en formació a avancem al so de “Oh When the Pipes Are Marching In” al vast territori del ciber-espai.

Em presento, sóc en Duncan, i el blog que teniu al davant pretén ser un diari d’actuacions i impressions que la City of Barcelona Pipe Band ha anat i anirà recollint pel camí. Part del que podreu trobar aqui seran comentaris, fotos i videos d’actuacions que consideri interessants.

Ben aviat tindrem penjada la pàgina web, així que el que esteu llegint no és més que un diari paral·lel al que podreu veure allà. Tan aviat com la pàgina estigui llista la penjaré a la secció de links que està en procés.

Totes les actualitzacions intentaré penjar-les en castellà, català i anglès; tot i que és possible que alguna de les traduccions falti per falta de temps. El llenguatge utilitzat aqui s’utilitzarà només per a comunicar-se, no per a fer política, així que no acceptaré comentaris sobre quina llengua haig d’utilitzar i quina no. Aquest Blog és sobre música i músics, el que vulgui política que se’n vagi al Senat. Sobre tot vull deixar clar que les opinions expressades en aquest blog son meves i accepto tota la responsabilitat en cas d’ofendre algú o de possibles desacords amb elles.

Havent dit això, aqui us deixo el primer carmelet (veieu el video de més amunt): el 2006 la banda fou convidada per Carlos Núñez a participar a O Encontro dos Galegos do Mundo i tinguérem la oportunitat d’acompanyar-lo, entre d’altres, en aquesta peça: la Marcha de Entrelazado de Allaiz.

Sens més a dir, us dono la benvinguda i espero que us ho passeu bé.


OUR NEW CYBERNETIC START


Once chanters have been warmed and drones tuned, we form and start advancing at the sound of “Oh When the Pipes Are Marching In” in the wide cyberspace territory.

I’ll introduce myself: I’m Duncan, and what you are facing tries to be a diary of performances and impressions that the City of Barcelona Pipe Band have been and will be collecting on the way. Part of what you are going to find here are comments, pictures and videos from performances I find interesting.

Soon we are having our web site on the net, so what you have in front of you is no more than a parallel work to what you will find there. As soon as the site is ready I’ll put it in the link list, which is already in progress.

I’ll try to write every update in Castilian, Catalan and English; nevertheless, it is possible that sometimes there will be a translation missing because of lack of time. Language used here is used to communicate, not for politics. Then, I am not accepting comments about which language I must use and which not at any time. This Blog is about music and musicians, if anyone wants to discuss politics will have to go to the Parliament. I want to make clear that any opinion in this blog is mine and that I accept any responsibility on offences or disagreements.

Having said that, here is the first candy (see above): in 2006 the band was invited by Carlos Núñez to participate in O Encontro dos Galegos do Mundo and we had the chance of joining him in this tune -and a few more-: la Marcha de Entrelazado de Allaiz.

No more to say, apart from welcome and enjoy.